El present treball vol estudiar la potencialitat que els tutors tenen d’aprendre ensenyant en els programes de tutoria entre iguals creats pel Grup de Recerca sobre Aprenentatge entre Iguals (GRAI) Llegim en parella, Reading in pairs i (En)Raonem en parella. El motiu que impulsa aquest estudi és la voluntat de millora constant que presenten les propostes d’innovació educativa i la necessitat d’assegurar l’aprenentatge de l’alumne tutor. L’estudi s’inicia amb una fonamentació teòrica que explica en què es basa la potencialitat d’aprendre ensenyant i que ens situa en el marc de la tutoria entre iguals. Els quals ens ajuden més tard a respondre les tres preguntes de recerca plantejades: (1) Els tutors preparen prèviament la sessió de tutoria entre iguals? (2) Tenen els tutors consciència que ells aprenen ensenyant al company? (3) Durant la interacció, es produeixen actuacions vinculades a les possibilitats d’aprendre ensenyant? L’altre recurs usat per respondre-les és l’estudi de casos que s’ha dut a terme a tres escoles que realitzen, cadascuna, un dels programes esmentats; cada escola va triar tres parelles per a ser enregistrades durant una sessió de tutoria entre iguals. Els instruments de recollida de dades són, per una banda, les entrevistes a mestres i alumnes tutors i, per l’altra, l’observació i anàlisi d’una sessió de tutoria entre iguals per parella. S’ha pogut establir que, tot i que la majoria de tutors preparen la sessió i tenen consciència que aprenen ensenyant, l’ús d’actuacions vinculades a les possibilitats d’aprendre ensenyant són millorables i, per tant, s’ha presentat una sèrie de propostes que podrien ajudar a fer que els tutors anessin incorporant a la seva pràctica aquest tipus d’actuacions i aprendre encara més ensenyant.

Paraules clau: aprendre ensenyant, tutoria entre iguals, aprenentatge del tutor.

En los últimos años, como consecuencia en gran medida del significativo avance de las tecnologías digitales de la información y la comunicación (TIC), se han transformado las prácticas humanas y por tanto las formas en las que las personas aprenden. En este nuevo escenario el aprendizaje a lo largo y ancho de la vida se ha convertido en un hecho. Para dar respuesta a la problemática del desdibujamiento del sentido, muchas escuelas están implementando prácticas de personalización de los aprendizajes, con el propósito de promover la realización de aprendizajes con sentido. El presente trabajo pone el foco sobre cómo se trabajan los intereses en una práctica educativa de personalización del aprendizaje escolar. Para ello, se realiza un análisis de las estrategias implementadas en la práctica pedagógica de “Preguntas interesantes” a la luz de las estrategias que proponen diferentes autores para el trabajo con los intereses. Los resultados indican que gran parte de las estrategias implementadas en dicha práctica convergen con las estrategias planteadas por los diferentes autores para el trabajo con los intereses. Sin embargo, en lo que respecta a las estrategias relacionadas con la reflexión se recomienda situar a los intereses como objeto de la misma.

Palabras Clave: intereses, personalización, práctica pedagógica, educación primaria.

L'objectiu del present estudi pilot és cercar evidències de la potencialitat del programa (En)Raonem en parella, que proposa la tutoria entre iguals com a mètode per al desenvolupament de la competència matemàtica. Ens centrarem en tres línies d’investigació: la resolució cooperativa de problemes matemàtics, el discurs matemàtic i l'autoconcepte matemàtic. Es tracta d'un estudi ambun disseny mixt seqüencial explicatiu. Combina un disseny quasi-experimental pretest i posttest, per identificar si es produeixen canvis en dues de les variables –la resolució de problemes matemàtics i  l’autoconcepte matemàtic–, amb un estudi qualitatiu basat en l’anàlisi dels diferents components del procés, per tal d’interpretar els possibles canvis quantitatius constatats. L'estudi es realitza amb una mostra de 81 alumnes, pertanyents a quatre centres educatius que durant el curs 2018-2019 han desenvolupat el programa (En)Raonem en parella, i amb una submostra de quatre parelles –una per centre. Els resultats quantitatius ens indiquen que hi ha millores significatives entre el pretest i el posttest de la primera variable d’estudi, la resolució de problemes matemàtics. L’anàlisi del procés ens mostra que els factors que poden explicar els resultats obtinguts en la resolució de problemes matemàtics estan associats a l’evolució ocorreguda en el discurs matemàtic, facilitada per l’estructura pròpia de la tutoria entre iguals. Pel que fa a l’autoconcepte matemàtic, es manté estable entre l’inici i el final del programa, tot i que l’anàlisi del procés mostra que es produeixen intervencions i tendències que, potencialment, podrien tenir un impacte en aquest constructe. Es conclou que el discurs matemàtic millora per l’enriquiment del diàleg de la parella i perquè els alumnes s’apropien progressivament de l’estructura del programa. Al llarg de les sessions es produeix una cessió del control de l’alumne tutor al tutorat. L’augment de la participació del tutorat i les actuacions del tutor, orientades a l’ajuda i el suport, podrien explicar els canvis potencials en l’autoconcepte matemàtic. Finalment, es discuteixen possibles propostes de millora.

Paraules clau: tutoria entre iguals, resolució cooperativa de problemes matemàtics, discurs matemàtic, autoconcepte matemàtic.

El Treball de Fi de Màster –orientat al doctorat– parteix del problema de l’ensenyament basat en respostes adoptat per l’educació tradicional, que es fa especialment evident quan en l’actual món en canvi constant les respostes que es transmeten tenen data de caducitat. Partint d’aquesta problemàtica, es desenvoluparà el Projecte Bikos, una proposta didàctica en què parelles d’alumnes creïn vídeos cooperativament per respondre les seves pròpies preguntes sobre el món. La proposta parteix de tres pilars: alfabetització digital, regulació de l’aprenentatge i aprendre ensenyant. Aquests tres pilars es combinen per donar forma a una proposta d’aprenentatge cooperatiu que permet personalitzar l’aprenentatge en una situació d’expectancy, en què els alumnes aprenen amb l’expectativa que hauran d’ensenyar –en aquest cas, a través d’un material didàctic. La proposta esdevindrà alhora producte i context de la investigació: dissenyar aquesta proposta és el primer objectiu del projecte de recerca; el segon objectiu planteja analitzar les oportunitats d’aprenentatge que sorgeixen gràcies a la seva implementació, i es concreta en quatre preguntes de recerca: 1) Els alumnes que participen al projecte milloren el seu coneixement específic sobre les preguntes sorgides de la seva curiositat, que responen als vídeo-tutorials?; 2) Com regulen la cognició les parelles d’alumnes durant el procés de creació del vídeo-tutorial?; 3) Com regulen la motivació les parelles d’alumnes durant el procés de creació del vídeo-tutorial?; i 4) Els beneficis de la creació del vídeo-tutorial es relacionen exclusivament amb l’expectativa d’aprendre per ensenyar, o es generen processos vinculats a altres nivells d’aprendre ensenyant? Per respondre aquestes preguntes de recerca, es planteja la utilització d’un disseny mixt seqüencial explicatiu, que combina un pretest-posttest –en dues situacions d’investigació– amb un estudi qualitatiu. Es preveu que hi participi un total de 200 alumnes i 8 mestres de Cicle Superior d’Educació Primària de 4 escoles de Catalunya.
 

El potencial de las TIC para transformar las prácticas educativas formales ha sido un argumento constante que ha sostenido los esfuerzos institucionales y políticos para su implementación. Sin embargo, los resultados parecen desafiar esta afirmación. Los estudiantes demuestran pocas capacidades para utilizar las TIC para el aprendizaje. Los docentes, por su parte, suelen hacer un uso limitado y poco significativo, generalmente relacionado con la gestión del trabajo personal. Dado esto, la investigación ha girado hacia los usos efectivos que los docentes hacen de las TIC, así como a los factores internos que guían su práctica.

Este estudio argumenta que un uso innovador de la tecnología debe aproximarse a los factores internos (identidad docente) en su relación dinámica y dialógica con los contextos más amplios de actividad con los que el docente interactúa. Un marco sociocultural que conceptualiza las TIC como potenciales instrumentos psicológicos es presentado para el análisis de los usos efectivos en el aula. Con el objetivo de analizar y comprender los factores externos implicados, se utiliza la teoría del aprendizaje expansivo; sin embargo, luego de una reflexión sobre la naturaleza de la identidad, se subrayan las limitaciones de este enfoque. Se propone la teoría del self dialógico como un medio efectivo para estudiar la naturaleza dinámica y multivocal de la identidad docente. Seguidamente, un modelo de análisis multinivel que combina ambas perspectivas se presenta para obtener una comprensión más amplia de la identidad tanto a nivel inter como intrapsicológico.

Finalmente, se propone un estudio de casos longitudinal para estudiar los procesos de posicionamiento docente a lo largo de un proceso de implementación de las TIC.

La participació de les famílies a l’escola és un indicador de qualitat del sistema educatiu. Quan les famílies tenen una participació significativa a les escoles se’n beneficien elles mateixes però també ho fan l’alumnat, els professionals del centre i la institució educativa.

L’objectiu del present treball és, per un costat, analitzar la participació de les famílies en un projecte d’innovació educativa que, des de fa dos anys, s’ha implementat en alguns centres d’una corporació d’escoles que ha apostat per un canvi disruptiu. I, per l’altre costat, dissenyar una proposta per millorar la participació de les famílies en el projecte d’innovació de les escoles analitzades de la xarxa.

S’ha recollit la percepció dels docents implicats en la innovació, els directors d’etapa i les famílies dels tres centres estudiats mitjançant focus groups, entrevistes i enquestes respectivament. Amb les dades recopilades s’ha analitzat la participació considerant dos factors moduladors: la implicació familiar i la informació/consciència del projecte per part de les famílies. Els resultats permeten afirmar que: 1) Existeix una bona predisposició a la participació familiar; 2) La participació s’associa fonamentalment amb l’expertesa i la presència física de les famílies a les aules; 3) Es proposen espais de participació simbòlica a les famílies; i, 4) Les famílies no dominen els canals d’informació dels que disposen i tenen poca consciència del projecte educatiu.

Per tal de solventar les problemàtiques detectades s’ofereix una proposta d’intervenció que consta de dues accions: la creació d’un espai virtual per l’aprenentatge i participació de les famílies i la reconceptualització del terme participació amb els professionals de les escoles.