El Treball de Fi de Màster –orientat al doctorat– parteix del problema de l’ensenyament basat en respostes adoptat per l’educació tradicional, que es fa especialment evident quan en l’actual món en canvi constant les respostes que es transmeten tenen data de caducitat. Partint d’aquesta problemàtica, es desenvoluparà el Projecte Bikos, una proposta didàctica en què parelles d’alumnes creïn vídeos cooperativament per respondre les seves pròpies preguntes sobre el món. La proposta parteix de tres pilars: alfabetització digital, regulació de l’aprenentatge i aprendre ensenyant. Aquests tres pilars es combinen per donar forma a una proposta d’aprenentatge cooperatiu que permet personalitzar l’aprenentatge en una situació d’expectancy, en què els alumnes aprenen amb l’expectativa que hauran d’ensenyar –en aquest cas, a través d’un material didàctic. La proposta esdevindrà alhora producte i context de la investigació: dissenyar aquesta proposta és el primer objectiu del projecte de recerca; el segon objectiu planteja analitzar les oportunitats d’aprenentatge que sorgeixen gràcies a la seva implementació, i es concreta en quatre preguntes de recerca: 1) Els alumnes que participen al projecte milloren el seu coneixement específic sobre les preguntes sorgides de la seva curiositat, que responen als vídeo-tutorials?; 2) Com regulen la cognició les parelles d’alumnes durant el procés de creació del vídeo-tutorial?; 3) Com regulen la motivació les parelles d’alumnes durant el procés de creació del vídeo-tutorial?; i 4) Els beneficis de la creació del vídeo-tutorial es relacionen exclusivament amb l’expectativa d’aprendre per ensenyar, o es generen processos vinculats a altres nivells d’aprendre ensenyant? Per respondre aquestes preguntes de recerca, es planteja la utilització d’un disseny mixt seqüencial explicatiu, que combina un pretest-posttest –en dues situacions d’investigació– amb un estudi qualitatiu. Es preveu que hi participi un total de 200 alumnes i 8 mestres de Cicle Superior d’Educació Primària de 4 escoles de Catalunya.
 

El potencial de las TIC para transformar las prácticas educativas formales ha sido un argumento constante que ha sostenido los esfuerzos institucionales y políticos para su implementación. Sin embargo, los resultados parecen desafiar esta afirmación. Los estudiantes demuestran pocas capacidades para utilizar las TIC para el aprendizaje. Los docentes, por su parte, suelen hacer un uso limitado y poco significativo, generalmente relacionado con la gestión del trabajo personal. Dado esto, la investigación ha girado hacia los usos efectivos que los docentes hacen de las TIC, así como a los factores internos que guían su práctica.

Este estudio argumenta que un uso innovador de la tecnología debe aproximarse a los factores internos (identidad docente) en su relación dinámica y dialógica con los contextos más amplios de actividad con los que el docente interactúa. Un marco sociocultural que conceptualiza las TIC como potenciales instrumentos psicológicos es presentado para el análisis de los usos efectivos en el aula. Con el objetivo de analizar y comprender los factores externos implicados, se utiliza la teoría del aprendizaje expansivo; sin embargo, luego de una reflexión sobre la naturaleza de la identidad, se subrayan las limitaciones de este enfoque. Se propone la teoría del self dialógico como un medio efectivo para estudiar la naturaleza dinámica y multivocal de la identidad docente. Seguidamente, un modelo de análisis multinivel que combina ambas perspectivas se presenta para obtener una comprensión más amplia de la identidad tanto a nivel inter como intrapsicológico.

Finalmente, se propone un estudio de casos longitudinal para estudiar los procesos de posicionamiento docente a lo largo de un proceso de implementación de las TIC.

La participació de les famílies a l’escola és un indicador de qualitat del sistema educatiu. Quan les famílies tenen una participació significativa a les escoles se’n beneficien elles mateixes però també ho fan l’alumnat, els professionals del centre i la institució educativa.

L’objectiu del present treball és, per un costat, analitzar la participació de les famílies en un projecte d’innovació educativa que, des de fa dos anys, s’ha implementat en alguns centres d’una corporació d’escoles que ha apostat per un canvi disruptiu. I, per l’altre costat, dissenyar una proposta per millorar la participació de les famílies en el projecte d’innovació de les escoles analitzades de la xarxa.

S’ha recollit la percepció dels docents implicats en la innovació, els directors d’etapa i les famílies dels tres centres estudiats mitjançant focus groups, entrevistes i enquestes respectivament. Amb les dades recopilades s’ha analitzat la participació considerant dos factors moduladors: la implicació familiar i la informació/consciència del projecte per part de les famílies. Els resultats permeten afirmar que: 1) Existeix una bona predisposició a la participació familiar; 2) La participació s’associa fonamentalment amb l’expertesa i la presència física de les famílies a les aules; 3) Es proposen espais de participació simbòlica a les famílies; i, 4) Les famílies no dominen els canals d’informació dels que disposen i tenen poca consciència del projecte educatiu.

Per tal de solventar les problemàtiques detectades s’ofereix una proposta d’intervenció que consta de dues accions: la creació d’un espai virtual per l’aprenentatge i participació de les famílies i la reconceptualització del terme participació amb els professionals de les escoles.

En los últimos años, desde concepciones y modelos dispares de la educación, se insiste en la importancia de considerar los intereses de las/os sujetos para que la práctica educativa sea exitosa. Sin embargo, la definición de intereses de aprendizaje suele ser superficial, evitada, o bien, reflejar polisemia. En ese sentido, esta indagación teórica tiene el propósito de cimentar las primeras bases para profundizar en la investigación sobre los intereses de aprendizaje, que en el futuro nos permita construir una conceptualización coherente con el marco sociocultural, y adecuada al nuevo escenario social.

Con este propósito, este trabajo contiene una argumentación sobre la importancia de la elaboración teórica sobre los intereses en el marco sociocultural, en consideración de la actividad como unidad de análisis, y las trayectorias personales de aprendizaje como unidad adecuada en la nueva ecología del aprendizaje. Para la indagación teórica se ha elaborado un método que contiene dos fases con sus respectivos objetivos, procedimientos y resultados. A partir de ello, se han seleccionado los trabajos fundamentales, independiente de su marco teórico, y se presenta una conceptualización de los intereses de aprendizaje que reúne los principales aportes, y además, se señalan algunas limitaciones. Respecto de los trabajos que en el marco teórico sociocultural aluden a los intereses, se consideran y se exponen las principales elaboraciones teóricas. Entre otras conclusiones, se subraya la importancia de una continuidad entre una teoría general de la subjetividad y del aprendizaje, que posibilite dar fundamento  una conceptualización vigorosa sobre los intereses de aprendizaje, acorde a las nuevas demandas sociales.