Existeix un ampli consens en considerar família i escola com els entorns més rellevants del desenvolupament de l’infant. La bona entesa, col·laboració i responsabilització conjunta reverteix positivament en els aprenentatges i en el desenvolupament del nen. En aquest escenari l’assessor psicopedagògic és un actor decisiu que sovint treballa entre bastidors, acompanyant i col·laborant amb els mestres per optimitzar les relacions amb les famílies i l’atenció als infants.

L’objectiu d’aquest Treball de Fi de Màster és contrastar les pràctiques educatives de les assessores d’una escola concertada relatives a la relació família-escola amb els postulats del model educacional-constructiu. La finalitat és identificar els aspectes coherents amb el model i d’altres susceptibles de millora o canvi. Per dur-ho a terme es descriuen el conjunt de criteris vinculats al model educacional-constructiu amb les pràctiques del centre relatives al treball amb les famílies.

Els resultats de l’anàlisi mostren l’existència d’elements clau del model teòric (com la mediació i doble mediació entre assessores, mestres i famílies), però que cal seguir treballant en la construcció d’un context de
col·laboració que afavoreixi la participació plena dels agents implicats i eviti l’establiment d’una relació d’expert entre aquests. A més, destaca la dificultat que suposa ampliar l’atenció a l’alumne individualment per revertir en la millora d’una part o del conjunt de l’aula.

La evaluación psicopedagógica es una tarea habitual de los asesores psicopedagógicos. Es un proceso complejo de recogida de información y análisis profundo de los procesos de enseñanza y aprendizaje con el fin de tomar decisiones compartidas para optimizar el aprendizaje y participación de los alumnos en el aula y en el centro.

El presente trabajo plantea un análisis comparativo de la evaluación psicopedagógica que realiza el EAP Sant Martí y el proceso de evaluación planteado por el modelo educacional-constructivo de asesoramiento psicopedagógico.

Los resultados muestran que existen muchas similitudes entre la evaluación psicopedagógica de los asesores con la que propone el modelo, si bien existen también algunas diferencias que requieren de una reflexión profunda en torno a la corresponsabilidad de la evaluación, al rol del asesor psicopedagógico en las escuelas y a una mirada inclusiva de la educación.

El objetivo del estudio comprende una revisión bibliográfica sobre las principales investigaciones publicadas en los últimos diez años, tanto a nivel nacional como internacional, en el ámbito del asesoramiento colaborativo para la mejora de las prácticas educativas. Dicha revisión revela que el campo de estudio es diverso y complejo de delimitar.

A la luz de los trabajos empíricos revisados se han identificado tres tipos de investigaciones en función de su foco de análisis. El primero está relacionado con las representaciones de asesores y profesores sobre el asesoramiento. El segundo, con la práctica del asesoramiento. Y el tercero, con la efectividad de algunas propuestas específicas de asesoramiento.

Los resultados de la revisión realizada muestran que las investigaciones se centran principalmente en el análisis de las representaciones de asesores y profesores sobre el asesoramiento, y que existe una escasez de trabajos centrados en analizar lo que realmente hacen los asesores durante el proceso de asesoramiento.

Además, se constata que la metodología de estudio mayoritariamente empleada es de carácter cualitativo, con una presencia relevante de estudios de casos, y un uso frecuente de técnicas de recogida de información como la encuesta y los grupos de discusión.

L’Orientació Professional i d’Estudis (OPE) té l’objectiu d’ajudar l’alumne a definir el seu propi projecte professional, així com l’itinerari educatiu per assolir-lo, mitjançant accions d’assessorament i acompanyament educatiu i professional que l’han de fer possible. La corporació d’escoles, conscient de la importància que té el fet que els alumnes desenvolupin el seu propi projecte professional i l’itinerari acadèmic per assolir-lo, posa en marxa un projecte que pretén d’una banda, conèixer en profunditat com ofereixen aquesta orientació a cadascuna de les escoles de la xarxa i de l’altra, proposar la creació del mòdul de materials d’OPE al nivell de 4t d’ESO pel conjunt d’escoles.

La finalitat del present treball és, d’una banda, analitzar com s’està duent a terme l’Orientació Professional i d’Estudis al conjunt d’escoles de la corporació; i de l’altra, contrastar si la nova proposta de continguts s’ajusta a les pràctiques habituals d’OPE de les escoles analitzades. Tant la nova proposta com les pràctiques habituals s’analitzaran a partir dels supòsits teòrics dels que partim a l’hora de definir l’Orientació professional i d’Estudis. A partir de l’anàlisi realitzada s’evidencia que els interessos professionals dels alumnes i l’accés a l’oferta formativa són els continguts més presents en les escoles, malgrat que s’observen llacunes per a les dimensions autoconeixement i mercat laboral. A nivell general, es valora la proposta de mòdul com una bona opció per sistematitzar i homogeneïtzar l’oferta d’OPE al conjunt d’escoles.