El joc és una eina que possibilita l’aprenentatge dels infants, que implica plaer, espontaneïtat, motivació, comunicació, coneixement de si mateix, dels altres i de l’entorn que els rodeja. Per aquesta raó, vaig creure oportú analitzar el joc com un element de millora de les habilitats socials en infants amb TEA. Aquest treball té com a finalitat poder relacionar les pràctiques professionals externes amb el contingut treballat i après en el transcurs del màster. A continuació es troben els fonaments conceptuals, l’observació a l’escola bressol d’un nen amb TEA per conèixer quin tipus de relació, interacció i comunicació es dóna entre l’infant i els seus iguals, amb la seva mestra referent i amb l’alumna de pràctiques. Tot en tres espais de joc diferents: activitat de temps lliure a l’aula, activitat de joc estructurat a l’aula i a l’hora d’esbarjo; així com els resultats dels quals s’extrauran unes conclusions.