El present treball vol estudiar la potencialitat que els tutors tenen d’aprendre ensenyant en els programes de tutoria entre iguals creats pel Grup de Recerca sobre Aprenentatge entre Iguals (GRAI) Llegim en parella, Reading in pairs i (En)Raonem en parella. El motiu que impulsa aquest estudi és la voluntat de millora constant que presenten les propostes d’innovació educativa i la necessitat d’assegurar l’aprenentatge de l’alumne tutor. L’estudi s’inicia amb una fonamentació teòrica que explica en què es basa la potencialitat d’aprendre ensenyant i que ens situa en el marc de la tutoria entre iguals. Els quals ens ajuden més tard a respondre les tres preguntes de recerca plantejades: (1) Els tutors preparen prèviament la sessió de tutoria entre iguals? (2) Tenen els tutors consciència que ells aprenen ensenyant al company? (3) Durant la interacció, es produeixen actuacions vinculades a les possibilitats d’aprendre ensenyant? L’altre recurs usat per respondre-les és l’estudi de casos que s’ha dut a terme a tres escoles que realitzen, cadascuna, un dels programes esmentats; cada escola va triar tres parelles per a ser enregistrades durant una sessió de tutoria entre iguals. Els instruments de recollida de dades són, per una banda, les entrevistes a mestres i alumnes tutors i, per l’altra, l’observació i anàlisi d’una sessió de tutoria entre iguals per parella. S’ha pogut establir que, tot i que la majoria de tutors preparen la sessió i tenen consciència que aprenen ensenyant, l’ús d’actuacions vinculades a les possibilitats d’aprendre ensenyant són millorables i, per tant, s’ha presentat una sèrie de propostes que podrien ajudar a fer que els tutors anessin incorporant a la seva pràctica aquest tipus d’actuacions i aprendre encara més ensenyant.

Paraules clau: aprendre ensenyant, tutoria entre iguals, aprenentatge del tutor.