El present treball analitza la pràctica educativa de l’assessorament a docents en relació amb l’alumnat amb dificultats de llenguatge per part de dos serveis educatius: el CREDA MVO i l’EAP-B14. El motiu que impulsa aquest estudi és la voluntat de millora constant en l’atenció a la diversitat d’alumnes que presenten dificultats de llenguatge durant el seu procés d’adquisició de llenguatge oral.

L’estudi s’inicia amb una fonamentació teòrica que posa de relleu la importància de les interaccions dels nens i nenes amb les persones properes com a element clar per al desenvolupament del llenguatge. Es revisen el model d’assessorament col·laboratiu, el model de resposta a la intervenció (RTI), i el model d’intervenció en atenció primerenca centrat en la família com les opcions més adients que s’analitzen en aquest treball i sobre les que es fan propostes de millora. El procediment de recollida de dades ha consistit, per una banda, en la realització d’entrevistes a experts assessors en llenguatge i directors de serveis educatius i, per l’altra, en l’enviament de qüestionaris digitalitzats a psicopedagogs dels serveis educatius i a directors de centre.

Els resultats indiquen que hi ha força marge de millora en relació amb l’assessorament als centres educatius en l’àmbit del llenguatge; en l’organització del procés d’assessorament i en l’elaboració d’un pla d’intervenció. Es presenta un conjunt de propostes de millora. La principal conclusió és que l’assessorament ha de partir de les necessitats detectades pels professionals del centre i treballar en col·laboració amb aquest i amb les famílies des de l’inici del procés fins al final de l’assessorament.