La funció serà el dimarts 24 de maig a les 19 hores al Paranimf, i els diners recaptats de la venda d’entrades es destinaran als programes d’emergència humanitària d’ACNUR adreçats a les més de 13 milions de persones refugiades i desplaçades a causa del conflicte.

El muntatge teatral, coproduït per Puça Espectacles, La Jarra Azul, el Grec Festival de Barcelona i l’EUROM de la Fundació Solidaritat UB, dona veu i memòria a la història dels 2.200 republicans que, l’any 1939, es van exiliar a Xile a bord del vaixell Winnipeg, a la recerca d’una nova vida.

Entrades (10 euros): www.mecenes.ub.edu/winnipeg-ucraina

Vuestra opinión es un elemento clave para mejorar nuestro programa de estudios y la calidad de la docencia.

Las encuestas estarán abiertas desde hoy hasta el 10 de junio.

De antemano, agradecemos vuestra participación.

Comisión de coordinación del MIPE

Per a aquesta activitat, la UAB seleccionarà cinc estudiants de postgrau o del darrer curs del grau per atorgar-los-hi una beca que cobreixi les despeses d’inscripció, viatge i allotjament. 

La informació sobre la Summer School i sobre el procediment tant per a inscriure's com per a sol·licitar una beca pot trobar-se en la pàgina web del projecte Brigther Future.

En el marc d'aquest esdeveniment, Catesco i la Fundació "la Caixa" proposen un espai de reflexió i debat sobre com repensar l'accés a la universitat perquè contribueixi al canvi de paradigma educatiu que proclama la Unesco. Un dels obstacles principals detectats a l'hora de canviar els sistemes educatius, per passar del model selectiu actual basat en la superació d'etapes a un model competencial i d'educació integral i que s'enfoqui a orientar infants i joves en el seu desenvolupament vital, és l'existència de proves estandarditzades per a l'accés a la universitat. Quines poden ser les estratègies d'èxit per orientar l'accés a la universitat cap a models més competencials?

L'experiència reeixida de la xarxa New York Performance Standards Consortium servirà de punt de partida per a la discussió, presentada a través de la seva impulsora, la professora Ann Cook, i la professora Michelle Fine, de la City University of New York (CUNY). Un debat que permetrà fer una anàlisi global sobre nous enfocaments per a l'accés a la universitat arreu del món, al mateix temps que apuntarà reptes per al nostre sistema educatiu universitari.

A càrrec de:
David Bueno, professor de Biologia a la Universitat de Barcelona i director de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st

Caterina Calsamiglia, professora de recerca ICREA d'Economia a l'Institut d'Economia Política i Governança (IPEG)

Álvaro González Sanzana, professor al Departament d'Educació de la Universitat de Magallanes (Xile)

Cristina Gelpí, secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC)

Joan Cuevas, director general d’Innovació, Digitalització i Currículum de la Generalitat

Moderat per Eduard Vallory, president de Catesco

Horaris

Comentaris

El PRODERAI com a tamís: un dispositiu de control educatiu /El PRODERAI como tamiz: un dispositivo de control educativo

Fecha: 27.05.2022
Hora: 15:30-17h.
Lugar: Aula 251, Facultat d'Educació i Psicologia, Universitat de Girona.
Lengua:català/castellano
Inscripción: https://forms.gle/MpJUNkkmt7CbqULV6

Descripció (català)

En aquesta sessió, ens acompanyarà la Cheima El Jabary Amisnoua, doctoranda en Educació (UAB), Màster en Recerca en Educació i Treballadora Social. Ens compartirà la seva recerca al voltant del PRODERAI (Protocol de Detecció de Radicalismes Islàmics):

Els diferents atacs de caràcter terrorista a Occident ens han permès veure com el discurs de la por ha anat acompanyat d’un altre basat en intervencions específiques, que pretenen tranquil·litzar al conjunt de la societat. El PRODERAI n’és un exemple. Aquest va ser impulsat per la Generalitat de Catalunya l’any 2015 després dels atacs comesos a París amb l’objectiu de detectar l’extremisme violent dins de les aules de tots els instituts i escoles de primària públics i concertats de Catalunya. Aquest protocol és el que Kundnani i Hayes (2018) anomenen dispositius de lluita contra l’extremisme violent i té per objectiu el registre i control de tots els moviments que realitzen els i les alumnes musulmans i d’origen immigrant o llegits com a tal (Douhaibi i Almela, 2017). Els motius que m’han dut voler realitzar aquesta investigació han estat en primer lloc, la meva condició de dona musulmana d’origen migrant. En segon lloc, la necessitat personal d’esbrinar si el sistema educatiu i amb l’aplicació del PRODERAI té tendències racistes, exclusores i discriminatòries vers els alumnes d’origen marroquí i musulmans.

La Cheima també ens portarà a identificar i reflexionar sobre com aquest panòptic racial troba la seva continuïtat al llarg de la vida de les persones llegides com a marroquines o musulmanes, més enllà del sistema educatiu.

Us esperem!

Descripción (castellano)

En esta sesión, nos acompañará Cheima El Jabary Amisnoua, doctoranda en Educación (UAB), Máster en Investigación en Educación y Trabajadora Social. Nos compartirá su investigación sobre el PRODERAI (Protocolo de Detección de Radicalismos Islámicos):

Los diferentes ataques de carácter terrorista en Occidente nos han permitido ver como el discurso del miedo ha ido acompañado de otro basado en intervenciones específicas, que pretenden tranquilizar al conjunto de la sociedad. El PRODERAI es un ejemplo. Este fue impulsado por la Generalitat de Cataluña en 2015 después de los ataques cometidos a París con el objetivo de detectar el extremismo violento dentro de las aulas de todos los institutos y escuelas de primaria públicos y concertados de Cataluña. Este protocolo es lo que Kundnani y Hayes (2018) denominan dispositivos de lucha contra el extremismo violento y tiene por objetivo el registro y control de todos los movimientos que realizan los y las alumnos musulmanes y de origen inmigrante o leídos como tal (Douhaibi y Almela, 2017). Los motivos que me han llevado querer realizar esta investigación han estado en primer lugar, mi condición de mujer musulmana de origen migrante. En segundo lugar, la necesidad personal de averiguar si el sistema educativo y con la aplicación del PRODERAI tiene tendencias racistas, exclusoras y discriminatorias hacia el alumnado de origen marroquí y musulmanes.

Cheima también nos llevará a identificar y reflexionar sobre como este panóptico racial encuentra su continuidad a lo largo de la vida de las personas leídas como marroquíes o musulmanas, más allá del sistema educativo.

¡Os esperamos!

Texto para leer previamente a la sesión:

Amisnaou, C. E. J. (2020). El PRODERAI com a tamís: un dispositiu de control educatiu. RTS: Revista de treball social, 218, 13-27. www.doi.org/10.32061/RTS2020.218.01

Otros textos recomendados para profundizar:

Amisaou, C. E. J. & Samadi, F. E. M. (2022). Al inicio creía que el problema era yo”.: Relatos autoetnográficos de profesionales racializados/as en la intervención social. Itinerarios de Trabajo Social, 2, 87-94.

Douhaibi, A. N. & Amazian, S. (2019). Radicalización del racismo. Islamofobia de estado y prevención antiterrorista. Cambalache

L'acte serà el divendres 20 de maig a les 12:30 h. 

Registre https://forms.gle/Z4qb9XVF5Jru2EDb8

El papel del personal educativo para promover el desarrollo socioemocional en niñas y niños en la educación inicial. Aportes desde el contexto chileno.

Fechas: 18.05.2022
Hora: 16-18h.
Lugar: en línea
Inscripción: https://forms.gle/tbzrq7ZfFfPqnGs78

Diana Marcela Gómez Gallo es psicóloga, Doctora en psicoterapia y Magíster en Psicología clínica Infanto-Juvenil. Actualmente se desempeña como académica de la Universidad Santo Tomás en Santiago de Chile en las asignaturas de Psicología del desarrollo e Intervención clínica infanto-juvenil. Es Investigadora en temas relacionados con la parentalidad y el desarrollo socioemocional de niñas y niños en la primera infancia. Ha participado como investigadora responsable y co-investigadora en proyectos internos financiados por la Universidad Santo Tomás y así mismo ha colaborado en proyectos financiados por la Agencia Nacional de Investigación y Desarrollo [ANID], Chile y la Junta Nacional de Jardines Infantiles [JUNJI].

Como sabéis, es muy importante tener representación de los y las estudiantes en la Junta de Facultad, donde se deciden aspectos importantes de la institución donde estudiáis. Por eso se fundamental que no os olvidáis de votar.

Las candidatas que se han presentado como representantes en la Junta son

JUANA PAOLA DUARTE RIVAS estudiante DIPE

JUDIT ALCALDE SICILIA estudiante MIPE

https://www.ub.edu/portal/web/psicologia/detall/-/detall/candidatures-i-campanya-electoral-junta-de-facultat

Los contenidos del taller son:

• Organización de datos
• Segmentación, codificación y comparación constante
• Escritura de memorandos
• Interrogar a los datos
• Relaciones y representaciones

Fechas: martes 14 y jueves 16 de junio

Horario: de las 16:00 a las 18:00h
Lugar: online

Requisitos:

Estar familiarizado con tareas de codificación de textos mediante programas como ATLAS.

Tener instalado el programa antes del 14.

Los interesados deben solicitar la inscripción, antes del 12 de mayo.  en el formulario accesible a través de este enlace: https://forms.gle/gvn9z8NbAUnwqsqx9

Las plazas están limitadas a 15 personas.  Una vez confirmada la posibilidad de asistencia, se les enviará un enlace para acceder a la formación.

Los y las estudiantes UB  la podrán acreditar como actividad formativa del DIPE en el curso 2022-23.

El CINTOnitzats convida a conèixer, mitjançant el joc i l’humor, detalls i curiositats de la vida i obra de Mossèn Cinto. A través de nou preguntes, que es publicaran cada dimecres i divendres, vol posar a prova els coneixements de la comunitat universitària sobre aquesta figura cabdal i de vida apassionant. Es fa durant el mes de maig i hi pot participar qualsevol membre de la comunitat UB.  

Aquest concurs dels Serveis Lingüístics és ja la cinquena edició d’un certamen anual dedicat a una figura destacada de la llengua o la literatura catalanes. L’any 2018 es va dedicar a Pompeu Fabra, el 2019 a Joan Brossa, el 2020 a Caterina Albert i el 2021 a Montserrat Roig. El 2022 ret homenatge a Jacint Verdaguer, en el 120è aniversari de la seva mort. 

Tal com s’explica a les bases del concurs, els guanyadors, que es decidiran per sorteig, rebran un paquet Jacint Verdaguer, consistent en una visita a un espai relacionat amb el poeta i un lot de llibres verdaguerians, un dels quals... fet de xocolata! 

El concurs té el suport del Vicerectorat de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística, i la col·laboració de la Xarxa de Dinamització Lingüística.