Jueves 11 de mayo a las 15.30

Saló de Graus, Edifici Migdia 1, Campus Mundet, Universitat de Barcelona. 

Organiza: Esbrina (UB). 

Presenta: Pablo Rivera

Inscripción: https://forms.gle/EwRXpWbfaXgiGbPy8 (a foro limitado)

Carla Fardella Cisternas

Máster y Doctora Cum Laude en Psicología Social por la Universidad Autónoma de Barcelona. Entre 2008 y 2015 fue profesora asistente a la escuela de Psicología de la Pontificia Universidad Católica de Valparaíso y desde el año 2016 investigadora titular de la facultad de educación y ciencias sociales de la Universidad Andrés Bello. Desde 2008 ha trabajado en el campo de los estudios sociales del trabajo, la educación superior y la transformación de los modelos productivos.

Fardella ha publicado decenas de artículos en revistas nacionales e internacionales sobre la transformación del Estado y su impacto en docentes y trabajadores del conocimiento: docentes, académicos e investigadores. También participa en diferentes proyectos de investigación individual y asociativa, como Centro Núcleo Milenio Autoridad y Asimetrías de Poder (NCS17_007) y Programa de Investigación Asociativa (PIA) SOC180039. Mediante asesorías y participación en diferentes mesas técnicas,

Entre les activitats programades hi ha la impartició de conferències plenàries, organització de tallers i presentació de treballs (comunicacions orals) per part dels alumnes de doctorat de totes les branques de coneixement.

Aquest esdeveniment s'emmarca en la programació d'activitats de formació transversal i té com a objectius:

• Intercanviar experiències entre doctorands de les diferents branques de coneixement, amb participació del professorat i els estudiants, fomentant el debat i la comunicació.

• Debatre sobre els problemes actuals dels estudiants de doctorat de les diferents branques de coneixement.

• Difondre l'activitat investigadora al conjunt de doctorands, membres de la comunitat universitària, les empreses i la societat.

• Desenvolupar la capacitat d'exposició i difusió dels resultats de recerca que es fan a les tesis doctorals.

• Impulsar les capacitats creatives d'estudi i de recerca entre els estudiants de doctorat.

• Ressaltar el valor del grau de doctor en l'accés al mercat laboral.

Informació d'interès:

El termini d'enviament de propostes de comunicació (resum) estarà disponible del 20 de març al 25 de maig del 2023 (Aplicació Conftool).

El termini d’inscripció a les Jornades estarà obert del 20 de març al 15 de juny (Aplicació Conftool).

Més informació:

https://www.um.es/web/eidum/actividades/jornadas-doctorales/2023

El PRODERAI com a tamís: un dispositiu de control educatiu
El PRODERAI como tamiz: un dispositivo de control educativo

Se llevará a cabo el viernes 28 de abirl de 2023 de 15:30 a 18:30h y no en el mes de mayo como aparecía en algunas informaciones

El PRODERAI com a tamís: un dispositiu de control educatiu
El PRODERAI como tamiz: un dispositivo de control educativo

Dia y hora: viernes 28 de abirl de 2023 15:30 a 18:30h
Lugar: Aula 027, Facultat d’Educació i Psciologia, Universitat de Girona.
Inscripción: no es necesario

Descripció (Català)

En aquesta sessió ens acompanyarà la Cheima El Jabary Amisnoua, doctoranda en Educació (UAB), Màster en Recerca en Educació i Treballadora Social. A la primera part del taller, ens compartirà la seva recerca al voltant del PRODERAI (Protocol de Detecció de Radicalismes Islàmics):

Els diferents atacs de caràcter terrorista a Occident ens han permès veure com el discurs de la por ha anat acompanyat d’un altre basat en intervencions específiques, que pretenen tranquil·litzar al conjunt de la societat. El PRODERAI n’és un exemple. Aquest va ser impulsat per la Generalitat de Catalunya l’any 2015 després dels atacs comesos a París amb l’objectiu de detectar l’extremisme violent dins de les aules de tots els instituts i escoles de primària públics i concertats de Catalunya. Aquest protocol és el que Kundnani i Hayes (2018) anomenen dispositius de lluita contra l’extremisme violent i té per objectiu el registre i control de tots els moviments que realitzen els i les alumnes musulmans i d’origen immigrant o llegits com a tal (Douhaibi i Almela, 2017). Els motius que m’han dut voler realitzar aquesta investigació han estat en primer lloc, la meva condició de dona musulmana d’origen migrant. En segon lloc, la necessitat personal d’esbrinar si el sistema educatiu i amb l’aplicació del PRODERAI té tendències racistes, exclusores i discriminatòries vers els alumnes d’origen marroquí i musulmans.

La Cheima també ens portarà a identificar i reflexionar sobre com aquest panòptic racial troba la seva continuïtat al llarg de la vida de les persones llegides com a marroquines o musulmanes, més enllà del sistema educatiu. Per fer-ho, dedicarem una segona part de la sessió a conèixer les potencialitats i possibilitats formatives, reflexives i analítiques que ens ofereix l’autoetnografia tant per estudiants, professionals o investigadores.

Us esperem!

Descripción (castellà)

En esta sesión, nos acompañará Cheima El Jabary Amisnoua, doctoranda en Educación (UAB), Máster en Investigación en Educación y Trabajadora Social. En la primera parte del taller, nos compartirá su investigación sobre el PRODERAI (Protocolo de Detección de Radicalismos Islámicos):

Los diferentes ataques de carácter terrorista en Occidente nos han permitido ver como el discurso del miedo ha ido acompañado de otro basado en intervenciones específicas, que pretenden tranquilizar al conjunto de la sociedad. El PRODERAI es un ejemplo. Este fue impulsado por la Generalitat de Cataluña en 2015 después de los ataques cometidos a París con el objetivo de detectar el extremismo violento dentro de las aulas de todos los institutos y escuelas de primaria públicos y concertados de Cataluña. Este protocolo es lo que Kundnani y Hayes (2018) denominan dispositivos de lucha contra el extremismo violento y tiene por objetivo el registro y control de todos los movimientos que realizan los y las alumnos musulmanes y de origen inmigrante o leídos como tal (Douhaibi y Almela, 2017). Los motivos que me han llevado querer realizar esta investigación han estado en primer lugar, mi condición de mujer musulmana de origen migrante. En segundo lugar, la necesidad personal de averiguar si el sistema educativo y con la aplicación del PRODERAI tiene tendencias racistas, exclusoras y discriminatorias hacia el alumnado de origen marroquí y musulmanes.

Cheima también nos llevará a identificar y reflexionar sobre como este panóptico racial encuentra su continuidad a lo largo de la vida de las personas leídas como marroquíes o musulmanas, más allá del sistema educativo. Para hacerlo, dedicaremos una segunda parte de la sesión donde conoceremos las potencialidades y posibilidades formativas, reflexivas y analíticas que nos ofrece la autoetnografía tanto para estudiantes, profesionales o investigadoras.

¡Os esperamos!

Idioma: Català/Castellà

Texto recomendado para leer previamente a la sesión:

Amisnaou, C. E. J. (2020). El PRODERAI com a tamís: un dispositiu de control educatiu. RTS: Revista de treball social, (218), 13-27. www.doi.org/10.32061/RTS2020.218.01

Otros textos recomendados para profundizar:

Amisaou, C. E. J., & Samadi, F. E. M. (2022). “Al inicio creía que el problema era yo”.: Relatos autoetnográficos de profesionales racializados/as en la intervención social. Itinerarios de Trabajo Social, (2), 87-94.

Ashlee, Aeriel A., Zamora, Bianca & Karikari, Shamika N. (2017). We Are Woke: A Collaborative Critical Autoethnography of Three “Womxn” of Color Graduate Students in Higher Education. International Journal of Multicultural Education, 19(1), 89-104. https://doi.org/10.18251/ijme.v19i1.1259

Douhaibi, Ainhoa Nadia & Amazian, Salma (2019). Radicalización del racismo. Islamofobia de estado y prevención antiterrorista. Cambalache.

La UB col·labora en el projecte Hedera, una proposta de mentoria social liderada per la Fundació Catalana de l'Esplai que cerca la reducció de les desigualtats dels joves que més barreres troben en l’itinerari d'accés als estudis universitaris. La UB és una universitat fonamental per aconseguir aquest compromís social.

Busquem un/a estudiant que s’encarregui activament d'aconseguir persones mentores a la Universitat per fer aquest acompanyament. Busquem algú que conegui els circuits interns de la UB i que se senti preparada per assumir el repte.

Si et motiva treballar per un món més just i igualitari, Hedera és el teu projecte. Fes-nos arribar una carta de presentació i motivació a la coordinació territorial de Barcelona (marti.ramos@fundesplai.org) i contactarem amb tu el més aviat possible.

El termini de presentació de candidatures és de l’11 al 18 d’abril (incorporació immediata i durada del contracte fins al mes de juny).

Jornada setmanal i salari: jornada setmanal a convenir en funció de la disponibilitat de la persona candidata. El conveni de referència és el de lleure socioeducatiu i cultural de Catalunya.

Si vols saber més sobre Hedera visita l'espai web https://hederacatalunya.fundesplai.org/

OFERTA LABORAL DINAMIZACIÓ PROJECTE MENTORIA HEDERA a la Universitat de Barcelona

Objectiu: Incentivar la incorporació de persones mentores de la comunitat universitària. Personalitzar el projecte Hedera a la universitat de referència.

Perfil:
- Estudiant en actiu a la universitat.
- Persona activa, implicada en la vida universitària, amb optimes relacions interpersonals, lideratge i ascendència en la vida universitària i amb coneixement dels circuïts de la universitat. Empàtica i dinàmica

Funcions:
Cerca de persones mentores.
Fer difusió del projecte Hedera a tot el campus, a través de reunions presencials, difusió digital, canals, xarxes de contactes, i presència actes o “parades”, explicació a les aules...
Informar del procés d’inscripció de persones mentores.
Enviar informació a col·lectius d’estudiants, professorat i d’altres persones d’interès.
Fer seguiment del procés de mentoria a la universitat.

Vinculació: Contracte laboral amb jornada setmanal a convenir en funció de la disponibilitat de l’estudiant. Conveni de referència: Lleure educatiu i sociocultural de Catalunya

Període: incorporació immediata, fins el 30 de juny de 2023

Procediment per optar a la feina: Posar-se en contacte amb la coordinació de Barcelona (Martí Ramos): marti.ramos@fundesplai.org  

1.      Per la presentació de candidatura:

·        Universitat i campus on pots desenvolupar la feina

·        Carta presentació/motivació

2.      Un cop s’accepti la teva candidatura:

·        Certificat negatiu de delictes de naturalesa sexual

·        Número de compte

·        Fotocòpia del DNI

·        Número de la seguretat social

·        Telèfon

·        Correu electrònic

Data límit presentació de candidatures: 18 d'abriil de 2023

Contacte: Martí Ramos (coordinació Hedera a Barcelona) marti.ramos@fundesplai.org

El Grup de Recerca en Ensenyament i Aprenentatge Virtual de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona us convida a participar en el XIII Seminari de l'Educació Virtual. En aquesta edició de primavera presentan el projecte Objetos narrativos en contextos de cambio educativo i han convidat a investigadores d'Itàlia, Brasil i Colòmbia per compartir la seva trajectòria en les narratives com a objectes de frontera.

20 i 21 d’abril 2023

20 abril Sessió en línia
Enllaç d’inscripció: https://forms.office.com/e/82zeT4DkMM

15.00h – 15.30h Presentació del XIII Seminari de l’Educació Virtual.
Cristina Galván, Universitat de Barcelona
15.30h – 16.20h. Conferència Blurring borders between university and work place by building objects.
Beatrice Ligorio, Università degli Studi di Bari Aldo Moro
16.20-17.00h Tancament

21 de abril Sessió presencial
Sala Mirador del Departament Teoria i Història de l’Educació. Facultat d’Educació Campus Mundet

10.00h – 10.40h Presentació del projecte i+D Objetos narrativos en contextos de cambio educativo
Marc Fuertes-Alpiste, Universitat de Barcelona
11.00h – 11.45h Conferència El self en las narrativas de contexto educativo
Miguel Herreros, IES Alahken II (Còrdova)
11.45h – 12.00h Coffee Break
12.00h – 13.30h Presentació de resultats i kit formatiu
Francesc Martínez Olmo, Núria Molas Castells, Maria José Rubio, Elena Barberà (UOC), Cristina Galván i Raúl Arango, Universitat de Barcelona
13.30h – 14.30h Taula rodona: Les narratives com a objectes de frontera
Alessandra Rodrigues, Universidade Federal de Itajubá Beth Almeida, Pontificia Universidad Católica de São Paulo Gloria Londoño, Doctora por la Universitat de Barcelona
14.30h-15.00h Conclusions

Gestionar la bibliografia amb Zotero (estil Vancouver)

Jordi Cornet

18 d'abril de 2023, de 16 a 17.30 h

Matricula’t aquí

Fer una entrevista etnogràfica. Una eina per la recollida de dades qualitatives

 Mònica Martínez Mauri

18 i 19 d’abril 2023, de 16 a 18 h

Matricula’t aquí

Gestionar la bibliografia amb Zotero (estil APA)

Joan Pons

20 d'abril de 2023,de 16 a 17.30 h

Matricula’t aquí

Gestionar la bibliografia amb Zotero (Avançat)

Ana Martínez

25 d'abril de 2023,de 14 a 15.15 h

Matricula’t aquí

Se ha publicado el calendario y horario de las asignaturas del MIPE para el 2023-2024 provisional en Informaciones MIPE DIPE de la Comunidad MIPE-DIPE.

Podéis acceder al calendario haciendo clic aquí

Metodología cualitativa: orientaciones y posibilidades.
Consideraciones éticas en la investigación y transferencia.

Fechas: Jueves 20  y 27 de abril (es necesario participar en las dos sesiones para obtener el certificado)
Hora: 12-14h.
Lugar: Aula 2208 o sala Victòria Sau (a confirmar según número de inscritos)
Inscripción: https://forms.gle/NHr5bjuPytDZuUZs8

Fidel Molina-Luque Impulsor y primer director de la Cátedra Universidad-Empresa “Salud, Educación y Calidad de Vida” (Fundación ASISA, 2015-2019 y 2020-actualidad). Director del Instituto de investigación en Ciencias Sociales y Humanidades, INDEST (Instituto de Desarrollo Social y Territorial, 2016-2020 y 2020-actualidad). Miembro del Colegio de Doctores y Licenciados en Ciencias Políticas y Sociología de Cataluña, de la Federación Española de Sociología (FES) y de la European Sociological Association (ESA).

Ha publicado diferentes artículos, libros y capítulos de libros sobre temas de Sociología de la Educación y Educación Intercultural; Negociación, Mediación y Resolución de Conflictos; Metodología Cualitativa, Sociología de la Salud y Determinantes sociales de la Salud; Relaciones intergeneracionales, Ocio y Deporte, y también sobre Liderazgo, Gestión y Formación de Recursos Humanos. Se ha de destacar la publicación de los libros: Sociología de la Educación Intercultural: Vías alternativas de investigación y debate (2002, Buenos Aires, Lumen), Els Recursos Humans a la Universitat: Estudi Sociològic sobre el PAS de la UdL (2008, Edicions Universitat de Lleida), Alternativas en Educación Intercultural (2008, de París), El Ágora Compartida. Democracia y asociacionismo de inmigrantes (2011, Milenio), Educación, Salud y Calidad de Vida (2017, Barcelona, Graó), El nuevo contrato social entre generaciones. Elogio de la Profiguración (2021, Madrid, La Catarata. Finalista del VII Premio Catarata de Ensayo). Impulsor y coordinador del Grupo de Investigación Consolidado GESEC (Grupo de Estudios Sociedad, Salud, Educación y Cultura) y de la RINEIB (Red Internacional de Investigación en Educación Intercultural y Educación Intercultural Bilingüe, 2008-2009).

Impulsor e investigador principal del “Laboratorio de Mediación y Resolución de Conflictos” (GESEC) y del “Observatorio de Aprendizaje-Servicio” (OApS-GESEC). Así mismo, ha formado parte del Graduado en Mediación y Resolución de Conflictos, y Formador de Formadores en Educación Intercultural. Presidente del Comité de Ética de Investigación y Transferencia (CERT- UdL, 2021-2022). Ha desarrollado un nuevo concepto teórico en Sociología y Ciencias Sociales (neologismo), a partir de la Grounded Theory (Teoria Fundamentada): Profiguración (relaciones intergeneracionales, la interdependencia entre generaciones, nuevo contrato social intergeneracional).

La revista CRÓNICA hace su llamamiento anual a todas aquellas personas interesadas en publicar en su próximo número, que estará disponible en diciembre de 2023.

CRÓNICA es una revista de carácter científico-profesional, que busca promover la investigación pedagógica y psicopedagógica, así como excelentes prácticas profesionales, en todos los ámbitos donde la pedagogía y psicopedagogía están presentes.

La revista se encuentra indexada en las siguientes bases de datos: Dialnet, Latindex y REDIB.

Los artículos serán evaluados por pares de ciegos y podrán ser publicados en español y en inglés.  

La fecha límite para la recepción de originales es el 30 de septiembre de 2023.

Las directrices para los/as autores/as están disponibles en la página web de la revista, donde se podrá acceder a la información detallada sobre la misma y el procedimiento de envío: https://revistacronica.es/index.php/revistacronica/about/submissions

Con el fin de facilitar la organización del número, las personas que decidan publicar en la revista deberán rellenar el siguiente formulario:
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSeM3kgh0_EKxJMg6fAv308CrqCr_qj9RKUss7Zx7xJX-RMRgA/viewform?pli=1