<?xml version='1.0'?><rss version="2.0" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:georss="http://www.georss.org/georss" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/">
<channel>
	<title><![CDATA[Comunidad MIPE-DIPE: Taller &quot;El PRODERAI como tamiz: un dispositivo de control educativo&quot;por la Sra. El Jabary]]></title>
	<link>https://comunidad.psyed.edu.es/news/view/20169/taller-el-proderai-como-tamiz-un-dispositivo-de-control-educativopor-la-sra-el-jabary</link>
	<atom:link href="https://comunidad.psyed.edu.es/news/view/20169/taller-el-proderai-como-tamiz-un-dispositivo-de-control-educativopor-la-sra-el-jabary" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<description><![CDATA[]]></description>
	
	<item>
	<guid isPermaLink="true">https://comunidad.psyed.edu.es/news/view/20169/taller-el-proderai-como-tamiz-un-dispositivo-de-control-educativopor-la-sra-el-jabary</guid>
	<pubDate>Tue, 18 Apr 2023 11:56:03 +0200</pubDate>
	<link>https://comunidad.psyed.edu.es/news/view/20169/taller-el-proderai-como-tamiz-un-dispositivo-de-control-educativopor-la-sra-el-jabary</link>
	<title><![CDATA[Taller &quot;El PRODERAI como tamiz: un dispositivo de control educativo&quot;por la Sra. El Jabary]]></title>
	<description><![CDATA[<p>En&nbsp;el&nbsp;marco&nbsp;de&nbsp;las&nbsp;actividades&nbsp;formativas&nbsp;organizadas por&nbsp;las&nbsp;comisiones acad&eacute;micas&nbsp;de&nbsp;los programas&nbsp;de&nbsp;postgrado MIPE y DIPE, <em>Cheima El Jabary Amisnoua Doctoranda en Educaci&oacute; (UAB) y M&agrave;ster en recerca en educaci&oacute; i treballadora social </em>impartir&aacute;n el taller titulado</p><p>&nbsp;</p><p style="text-align: center;"><strong>El PRODERAI com a tam&iacute;s: un dispositiu de control educatiu<br />
El PRODERAI como tamiz: un dispositivo de control educativo</strong></p><p><strong>Dia y hora: </strong>viernes 28 de <strong>abirl</strong> de 2023 15:30 a 18:30h<br />
<strong>Lugar</strong>: Aula 027, Facultat d&rsquo;Educaci&oacute; i Psciologia, Universitat de Girona.<br />
<strong>Inscripci&oacute;n</strong>: no es necesari<strong>o</strong></p><p>Descripci&oacute; (Catal&agrave;)</p><p>En aquesta sessi&oacute; ens acompanyar&agrave; la Cheima El Jabary Amisnoua, doctoranda en Educaci&oacute; (UAB), M&agrave;ster en Recerca en Educaci&oacute; i Treballadora Social. A la primera part del taller, ens compartir&agrave; la seva recerca al voltant del PRODERAI (Protocol de Detecci&oacute; de Radicalismes Isl&agrave;mics):</p><p><em>Els diferents atacs de car&agrave;cter terrorista a Occident ens han perm&egrave;s veure com el discurs de la por ha anat acompanyat d&rsquo;un altre basat en intervencions espec&iacute;fiques, que pretenen tranquil&middot;litzar al conjunt de la societat. El PRODERAI n&rsquo;&eacute;s un exemple. Aquest va ser impulsat per la Generalitat de Catalunya l&rsquo;any 2015 despr&eacute;s dels atacs comesos a Par&iacute;s amb l&rsquo;objectiu de detectar l&rsquo;extremisme violent dins de les aules de tots els instituts i escoles de prim&agrave;ria p&uacute;blics i concertats de Catalunya. Aquest protocol &eacute;s el que Kundnani i Hayes (2018) anomenen dispositius de lluita contra l&rsquo;extremisme violent i t&eacute; per objectiu el registre i control de tots els moviments que realitzen els i les alumnes musulmans i d&rsquo;origen immigrant o llegits com a tal (Douhaibi i Almela, 2017). Els motius que m&rsquo;han dut voler realitzar aquesta investigaci&oacute; han estat en primer lloc, la meva condici&oacute; de dona musulmana d&rsquo;origen migrant. En segon lloc, la necessitat personal d&rsquo;esbrinar si el sistema educatiu i amb l&rsquo;aplicaci&oacute; del PRODERAI t&eacute; tend&egrave;ncies racistes, exclusores i discriminat&ograve;ries vers els alumnes d&rsquo;origen marroqu&iacute; i musulmans. </em></p><p>La Cheima tamb&eacute; ens portar&agrave; a identificar i reflexionar sobre com aquest pan&ograve;ptic racial troba la seva continu&iuml;tat al llarg de la vida de les persones llegides com a marroquines o musulmanes, m&eacute;s enll&agrave; del sistema educatiu. Per fer-ho, dedicarem una segona part de la sessi&oacute; a con&egrave;ixer les potencialitats i possibilitats formatives, reflexives i anal&iacute;tiques que ens ofereix l&rsquo;autoetnografia tant per estudiants, professionals o investigadores.</p><p>Us esperem!</p><p><strong>Descripci&oacute;n (castell&agrave;)</strong></p><p>En esta sesi&oacute;n, nos acompa&ntilde;ar&aacute; Cheima El Jabary Amisnoua, doctoranda en Educaci&oacute;n (UAB), M&aacute;ster en Investigaci&oacute;n en Educaci&oacute;n y Trabajadora Social. En la primera parte del taller, nos compartir&aacute; su investigaci&oacute;n sobre el PRODERAI (Protocolo de Detecci&oacute;n de Radicalismos Isl&aacute;micos):</p><p><em>Los diferentes ataques de car&aacute;cter terrorista en Occidente nos han permitido ver como el discurso del miedo ha ido acompa&ntilde;ado de otro basado en intervenciones espec&iacute;ficas, que pretenden tranquilizar al conjunto de la sociedad. El PRODERAI es un ejemplo. Este fue impulsado por la Generalitat de Catalu&ntilde;a en 2015 despu&eacute;s de los ataques cometidos a Par&iacute;s con el objetivo de detectar el extremismo violento dentro de las aulas de todos los institutos y escuelas de primaria p&uacute;blicos y concertados de Catalu&ntilde;a. Este protocolo es lo que Kundnani y Hayes (2018) denominan dispositivos de lucha contra el extremismo violento y tiene por objetivo el registro y control de todos los movimientos que realizan los y las alumnos musulmanes y de origen inmigrante o le&iacute;dos como tal (Douhaibi y Almela, 2017). Los motivos que me han llevado querer realizar esta investigaci&oacute;n han estado en primer lugar, mi condici&oacute;n de mujer musulmana de origen migrante. En segundo lugar, la necesidad personal de averiguar si el sistema educativo y con la aplicaci&oacute;n del PRODERAI tiene tendencias racistas, exclusoras y discriminatorias hacia el alumnado de origen marroqu&iacute; y musulmanes. </em></p><p>Cheima tambi&eacute;n nos llevar&aacute; a identificar y reflexionar sobre como este pan&oacute;ptico racial encuentra su continuidad a lo largo de la vida de las personas le&iacute;das como marroqu&iacute;es o musulmanas, m&aacute;s all&aacute; del sistema educativo. Para hacerlo, dedicaremos una segunda parte de la sesi&oacute;n donde conoceremos las potencialidades y posibilidades formativas, reflexivas y anal&iacute;ticas que nos ofrece la autoetnograf&iacute;a tanto para estudiantes, profesionales o investigadoras.</p><p>&iexcl;Os esperamos!</p><p>&nbsp;</p><p><strong>Idioma</strong>: Catal&agrave;/Castell&agrave;</p><p><strong>Texto recomendado para leer previamente a la sesi&oacute;n: </strong></p><p style="margin-left: 35.45pt;">Amisnaou, C. E. J. (2020). El PRODERAI com a tam&iacute;s: un dispositiu de control educatiu.&nbsp;<em>RTS: Revista de treball social</em>, (218), 13-27. <a href="http://www.doi.org/10.32061/RTS2020.218.01">www.doi.org/10.32061/RTS2020.218.01</a></p><p>&nbsp;</p><p><strong>Otros textos recomendados para profundizar:</strong></p><p style="margin-left: 35.45pt;">Amisaou, C. E. J., &amp; Samadi, F. E. M. (2022). &ldquo;Al inicio cre&iacute;a que el problema era yo&rdquo;.: Relatos autoetnogr&aacute;ficos de profesionales racializados/as en la intervenci&oacute;n social.&nbsp;<em>Itinerarios de Trabajo Social</em>, (2), 87-94.</p><p style="margin-left: 35.45pt;">Ashlee, Aeriel A., Zamora, Bianca &amp; Karikari, Shamika N. (2017). We Are Woke: A Collaborative Critical Autoethnography of Three &ldquo;Womxn&rdquo; of Color Graduate Students in Higher Education. <em>International Journal of Multicultural Education, </em>19(1), 89-104. <a href="https://doi.org/10.18251/ijme.v19i1.1259">https://doi.org/10.18251/ijme.v19i1.1259</a></p><p style="margin-left: 35.45pt;">Douhaibi, Ainhoa Nadia &amp; Amazian, Salma (2019). <em>Radicalizaci&oacute;n del racismo. Islamofobia de estado y prevenci&oacute;n antiterrorista.</em> Cambalache.</p><p style="margin-left: 35.45pt;">&nbsp;</p><p>&nbsp;</p>]]></description>
	<dc:creator>MIPE DIPE</dc:creator>
</item>

</channel>
</rss>