Tasques

• Realitzar una tesi doctoral en el marc de l’equip de recerca d’ERIMS
• Incorporar-se a les tasques de l’equip de recerca d’ERIMS i col·laborar en el projecte de recerca al qual aquest contracte està vinculat
• Possibilitat d’impartir un màxim de 6 crèdits de docència per any

Presentació de candidatures

Per a presentar-se com a candidat a aquesta oferta, cal enviar un correu electrònic a l’adreça marc.clara@gmail.com. En aquest correu cal adjuntar:

• Expressió d’interès (per què estàs interessat en aquesta oferta? què et mou a presentar- t’hi?) (màxim 1 pàgina)
• Currículum Vitae. Ha d’incloure les notes del Grau i del Màster (o equivalents), i el nom i correu electrònic de dues persones que puguin donar referències sobre l’aspirant
• Una còpia del Treball Final de Màster o del Treball Final de Grau

El termini per a la presentació de candidatures finalitza el 18 de Febrer, a les 24h (UTC/GMT+1).

Informació complementària

Per consultes sobre aquesta oferta, es pot escriure a marc.clara@gmail.com

Per a més informació sobre la naturalesa del contracte que s’ofereix, es pot consultar la convocatòria 2024 d’ajuts UdL per a la contractació de personal predoctoral en formació

Per a més informació sobre l’equip de recerca d’ERIMS, www.erims.udl.cat

Resum del projecte de recerca CONAR, al qual aquest contracte està vinculat:

En un escenari social i educatiu de complexitat creixent, el malestar docent s’ha convertit en un problema central dels sistemes educatius actuals, amb importants repercussions per a l’estudiantat, per al professorat, i per a la societat en general. S’estima que aproximadament un terç dels docents pateixen alts nivells de malestar, amb una afectació singular als docents novells, que a molts països presenten alarmants índexs d’abandonament de la professió. En aquest escenari, el desenvolupament de resiliència docent és fonamental. La resiliència docent és l’adaptació funcional dels docents a les situacions adverses de la seva pràctica, permetent mantenir el seu benestar emocional, així com millorar les situacions de la seva pràctica i créixer com a docents a partir de l’adversitat.

Tot i que l’evidència indica que la resiliència docent està relacionada amb la interacció social, no se saben els mecanismes i les dinàmiques socials que permeten desenvolupar resiliència docent. El projecte CONAR investiga aquests mecanismes i aquestes dinàmiques socials, partint de la hipòtesi que la resiliència docent es desenvolupa a través de la modificació en les formes de veure les situacions de la pràctica (re-appraisal), i que aquestes modificacions es generen mitjançant certs mecanismes i dinàmiques socials específics que emergeixen en la reflexió col·laborativa entre docents.

La investigació es planteja tres objectius generals: 1) comprendre com els mecanismes semiòtic-narratius impulsen el desenvolupament de resiliència docent en la reflexió col·laborativa entre docents novells; 2) comprendre com les dinàmiques socials, les dinàmiques “vocals” i els mecanismes socials permeten el desenvolupament de resiliència docent en la reflexió col·laborativa entre docents novells; 3) comprendre com les formes de facilitació promouen el desenvolupament de resiliència docent en la reflexió col·laborativa entre docents novells.

Amb aquests objectius realitzarem un estudi microgenètic de quatre casos de reflexió col·laborativa entre docents novells a les etapes d’educació primària i secundària obligatòria. En cada cas, tres docents novells i un facilitador es reuniran setmanalment durant 9 setmanes per conversar sobre situacions de la seva pràctica, partint dels seus propis relats i amb l’ajuda duna eina informàtica de representació de situacions que es desenvoluparà en el projecte. Totes les sessions es registraran en vídeo i es recollirà diàriament l’experiència emocional dels participants mitjançant una app mòbil que també es desenvoluparà en el projecte. A més, en cinc punts al llarg del procés, es recolliran indicadors de resiliència docent a través de qüestionaris, i en tres moments del procés es faran entrevistes als participants. Les dades s’analitzaran mitjançant anàlisi de contingut, anàlisi de la interactivitat, anàlisi de nuclis narratius, anàlisi responsiva vocal i anàlisi de mecanismes socials.

Els resultats, que es divulgaran mitjançant fórmules diverses a la comunitat científica, als docents, als centres i equips directius, als mentors, i a l’administració educativa, permetran perfeccionar els sistemes de suport social als docents novells, contribuint així a millorar el problema del malestar docent i les seves conseqüències.