últimos comentarios

Conferencia "El PRODERAI com a tamís: un dispositiu de control educatiu" por Cheima El Jabary

En el marco de las actividades formativas organizadas por las comisiones académicas de los programas de postgrado MIPE y DIPE, Cheima El Jabary impartirá una conferencia titulada

El PRODERAI com a tamís: un dispositiu de control educatiu /El PRODERAI como tamiz: un dispositivo de control educativo

Fecha: 27.05.2022
Hora: 15:30-17h.
Lugar: Aula 251, Facultat d'Educació i Psicologia, Universitat de Girona.
Lengua:català/castellano
Inscripciónhttps://forms.gle/MpJUNkkmt7CbqULV6

Descripció (català)

En aquesta sessió, ens acompanyarà la Cheima El Jabary Amisnoua, doctoranda en Educació (UAB), Màster en Recerca en Educació i Treballadora Social. Ens compartirà la seva recerca al voltant del PRODERAI (Protocol de Detecció de Radicalismes Islàmics):

Els diferents atacs de caràcter terrorista a Occident ens han permès veure com el discurs de la por ha anat acompanyat d’un altre basat en intervencions específiques, que pretenen tranquil·litzar al conjunt de la societat. El PRODERAI n’és un exemple. Aquest va ser impulsat per la Generalitat de Catalunya l’any 2015 després dels atacs comesos a París amb l’objectiu de detectar l’extremisme violent dins de les aules de tots els instituts i escoles de primària públics i concertats de Catalunya. Aquest protocol és el que Kundnani i Hayes (2018) anomenen dispositius de lluita contra l’extremisme violent i té per objectiu el registre i control de tots els moviments que realitzen els i les alumnes musulmans i d’origen immigrant o llegits com a tal (Douhaibi i Almela, 2017). Els motius que m’han dut voler realitzar aquesta investigació han estat en primer lloc, la meva condició de dona musulmana d’origen migrant. En segon lloc, la necessitat personal d’esbrinar si el sistema educatiu i amb l’aplicació del PRODERAI té tendències racistes, exclusores i discriminatòries vers els alumnes d’origen marroquí i musulmans.

La Cheima també ens portarà a identificar i reflexionar sobre com aquest panòptic racial troba la seva continuïtat al llarg de la vida de les persones llegides com a marroquines o musulmanes, més enllà del sistema educatiu.

Us esperem!

Descripción (castellano)

En esta sesión, nos acompañará Cheima El Jabary Amisnoua, doctoranda en Educación (UAB), Máster en Investigación en Educación y Trabajadora Social. Nos compartirá su investigación sobre el PRODERAI (Protocolo de Detección de Radicalismos Islámicos):

Los diferentes ataques de carácter terrorista en Occidente nos han permitido ver como el discurso del miedo ha ido acompañado de otro basado en intervenciones específicas, que pretenden tranquilizar al conjunto de la sociedad. El PRODERAI es un ejemplo. Este fue impulsado por la Generalitat de Cataluña en 2015 después de los ataques cometidos a París con el objetivo de detectar el extremismo violento dentro de las aulas de todos los institutos y escuelas de primaria públicos y concertados de Cataluña. Este protocolo es lo que Kundnani y Hayes (2018) denominan dispositivos de lucha contra el extremismo violento y tiene por objetivo el registro y control de todos los movimientos que realizan los y las alumnos musulmanes y de origen inmigrante o leídos como tal (Douhaibi y Almela, 2017). Los motivos que me han llevado querer realizar esta investigación han estado en primer lugar, mi condición de mujer musulmana de origen migrante. En segundo lugar, la necesidad personal de averiguar si el sistema educativo y con la aplicación del PRODERAI tiene tendencias racistas, exclusoras y discriminatorias hacia el alumnado de origen marroquí y musulmanes.

Cheima también nos llevará a identificar y reflexionar sobre como este panóptico racial encuentra su continuidad a lo largo de la vida de las personas leídas como marroquíes o musulmanas, más allá del sistema educativo.

¡Os esperamos!

 

Texto para leer previamente a la sesión:

Amisnaou, C. E. J. (2020). El PRODERAI com a tamís: un dispositiu de control educatiu. RTS: Revista de treball social, 218, 13-27. www.doi.org/10.32061/RTS2020.218.01

 

Otros textos recomendados para profundizar:

Amisaou, C. E. J. & Samadi, F. E. M. (2022). Al inicio creía que el problema era yo”.: Relatos autoetnográficos de profesionales racializados/as en la intervención social. Itinerarios de Trabajo Social, 2, 87-94.

Douhaibi, A. N. & Amazian, S. (2019). Radicalización del racismo. Islamofobia de estado y prevención antiterrorista. Cambalache