Apreciadas y apreciados miembros de la Comunidad MIPE-DIPE:

Os adjuntamos el obituario sobre la Dra. Ana Teberosky escrito por la Dra. Isabel Solé, tras su fallecimiento el pasado mes. La Dra. Ana Teberosky fue profesora del posgrado desde sus inicios en 2003 hasta hace pocos años. Las vivencias compartidas que nos permitieron aprender de ella y con ella a estudiantado y profesorado del DIPE y el MIPE serán, sin duda, recuerdos especiales que nos acompañarán.

Comisiones de coordinación académica del DIPE y MIPE

Obituari

Ana Teberosky(30/03/2023 †)

​​​​​​A finals de març d’aquest any ens ha deixat la professora de la Universitat de Barcelona Ana Leonor Teberosky Coronado. La notícia del seu decés ha impactat profundament els que hem compartit tasques professionals amb ella al llarg d’una dilatada trajectòria que no havia conclòs, ja que l’Ana continuava activa en el seu treball d’assessorament a mestres per a la millora de l’ensenyament, un compromís que l’ha acompanyada tota la vida, més enllà de la jubilació.

Quan es va incorporar a l’antic Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació, l’Ana ja era molt coneguda per les implicacions educatives del seu innovador treball de recerca sobre l’adquisició de l’escriptura i la lectura en els infants, dut a terme amb Emilia Ferreiro entre els anys 1974 i 1976 com a part de la tasca universitària a la Universitat de Buenos Aires, gairebé sense suport institucional. El fruit d’aquesta recerca, conceptualment inspirada en els treballs de Jean Piaget i l’Escola de Ginebra, es donà a conèixer en el llibre Los sistemas de escritura en el desarrollo del niño.  Aquesta obra, a la qual encara torno sovint, va modificar radicalment la manera d’entendre els processos a través dels quals les criatures aprenen a llegir i a escriure, fins al punt que, malgrat la seva oposició aferrissada, en molts ambients educatius es va començar a parlar de «mètode Teberosky», per contraposar el que havia de ser una nova pràctica, basada en la resposta a noves i originals preguntes, a les metodologies d’ensenyança tradicionals. L’escriptura, la lectura i el llenguatge sempre van ser la seva passió i el seu objecte de recerca, de reflexió i, de vegades, de docència.

Al Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació  va exercir la tasca docent en assignatures de tots els cicles; va obtenir una càtedra; va impulsar diversos projectes d’investigació i va formar part de diferents grups de recerca amb reconeixement institucional. Va publicar més d’una desena de llibres, al voltant de 50 articles en revistes especialitzades i molts en revistes professionals, va dirigir nombroses tesis doctorals, i va presentar els seus treballs en congressos nacionals i internacionals. Va exercir diversos càrrecs de gestió, entre ells el de directora de departament, i va participar de manera activa en la vida de la institució amb tot el que això implica —reconeixement i desacords, avinences i amistats—, i sense oblidar-se de comentar la darrera pel·li, de recomanar l’assaig o la novel·la que acabava de llegir.

Per la seva pròpia història, però també per convenciment, va promoure i mantenir forts vincles amb institucions de l’Argentina, Mèxic i el Brasil; tant allà com aquí, mai no va deixar d’involucrar-se en la millora de l’ensenyament a través d’activitats ben diverses: de formació de mestres, psicòlegs i psicopedagogs; d’assessorament a governs autonòmics i a l’estatal, a ministeris i fundacions de diversos països, on el seu treball era conegut i valorat. Va rebre del govern brasiler el prestigiós títol de Comendadora de la Ordem do Cruzeiro do Sul en l’àmbit de la cooperació científica i cultural, una mostra de l’intens reconeixement que ha tingut a Llatinoamèrica, i que ara, en el moment de la seva desaparició, s’ha traduït en tants i tants missatges de condolença d’amics, deixebles i col·legues procedents d’aquella regió.

Mentre desplegava aquesta intensa activitat, sempre va reservar un temps al treball conjunt amb mestres, a la presència a peu d’aula, que ha practicat en una estimada escola fins al darrer moment; per a ella, així ho deia sovint, era quelcom irrenunciable. En conjunt, la trajectòria de l’Ana Teberosky constitueix un exemple magnífic de treball universitari amb un elevat índex d’impacte social, un assoliment ni fàcil d’abastar, ni sempre prou reconegut, però pel qual molts sempre la recordarem. Mestra respectada, estimada col·lega, quina sort haver pogut compartir tants anys amb tu.

Descansa en pau.

Isabel Solé
Universitat de Barcelona
Abril de 2023